| 1 | Ad Dynamium de Massilia Expecto te, noster amor, venerande Dynami, quamvis absentem quem mea cura videt. |
| 2 | quae loca te teneant venientia flabra requiro; si fugias oculos, non fugis hinc animos. |
| 3 | Massiliae tibi regna placent, Germania nobis: vulsus ab aspectu pectore iunctus ades. |
| 4 | quo sine te tua pars hucusque oblita remansit nec revocas animo membra relicta tuo? si sopor obrepsit, tibi me vel somnia narrent. |
| 5 | nam solet unianimes ipsa videre quies. |
| 6 | si vigilas, fateor, veniam tibi culpa negabit; nil unde excuses desidiosus habes. |
| 7 | altera signiferi revolutis mensibus anni solis anhelantes orbita lassat equos, cum mea discedens rapuisti lumina tecum, et modo nil sine te cerno patente die. |
| 8 | vel mihi verba dares de fonte refusa loquaci, ut faceret tecum pagina missa loqui. |
| 9 | sed tamen ut tandem venias huc carius hortor, et revocas oculis lumen, amice, meis. |