| 1 | Indignas premeret pestis cum tabida fauces Inque ipsos vultus serperet atra lues, Siccis ipse genis flentes hortatus amicos Decrevit Stygios Festus adire lacus. |
| 2 | Nec tamen obscuro pia polluit ora veneno Aut torsit lenta tristia fata fame, Sanctam Romana vitam sed morte peregit Dimisitque animam nobiliore rogo. |
| 3 | Hanc mortem fatis magni praeferre Catonis Fama potest: huius Caesar amicus erat. |